Ferran Recasens "REC" E-401
Relat autobiogràfic de Raca:
REC RADICAL Recycler
"No es pot clavar un forward a Badalona" Sens dubte aquesta frase ha rondat pel cap de Ferran Recasens durant molt de temps. El es preguntava el perquè un espot tan meravellós que ha alletat a un preolímpic i recentment revitalitzador de la copa del món de speed, Lea Sitjà o al campió del món Kilo Igual tenia tan mala fama. El seu objectiu: reciclar-lo.
N'hi va haver prou 3:00 rellevants dels de veritat per donar-li la raó. Primer va ser un forward, després un backloop i un i mig. El doble per ja. No sabem en què contenidor ho va ficar però el cas és que va cridar els seus col · legues: els locals Ferran Crespo i Kike, al Musso, al Pijoan, al Miki ... en fi, va congregar a la penya a la ciutat de la Penya de bàsquet i no hi ha mes que veure un dia de vent davant del Titus Platja virtual.
Kites i espelmes per tot arreu. Això sí, mentre s'espera el Llevant cal reciclar olitas de pam i mig a rampes per poder llançar-se a forward, però ¡sense problema! I si no puja el garbí tèrmic per excel · lència de la zona ens reciclem a kiters i no passa res.
Durant l'estiu es marca el típic curset de reciclatge a Pozo i evidentment durant la resta de l'any no es perd cap tramuntana a Pals, és clar. I si bufa un ponent maco es desplaça fins a Malgrat, on trenca una preciosa barra a 20 metres de la vorera.
Però, com tot bon badaloní, de petit el volia ser jugador de bàsquet. Malgrat la seva metre setanta-set (d'estatura) arribar a titular del Joventut hagués estat complicat. Va coincidir que aquell estiu del 91 no lligava massa i s'avorria com una ostra, així que va pensar a apuntar-se a un curset de vela per reciclar (i evidentment per conèixer noies) Però elles van haver d'esperar, encara avui, doncs la vela li va robar el cor. Primer vela lleugera, Laser, sent juvenil va arribar a ser segon en el campionat estatal de Laredo. També va provar amb l'Estel però el windsurf li reservava seus millors moments. Un dia entrenant amb la selecció catalana al port olímpic lluitant per estar entre els millors, el seu amic Pijoan li va passar amb una Mistral olímpica com una moto. El Laser amb vent fort no cenyeix a massa velocitat i ell va pensar: què vaixell és aquest?
Va necessitar un mes per planejar, just al costat del Pont del Petroli de Badalona. Amb una custom Siux reciclada del shaper local Nando. Aquella sensació mai més es pot oblidar: peus en els footstraps, caçat al màxim i el vent soplándote a l'orella. No canviaria de vaixell mai més. Va fitxar pel Club Nàutic Bétulo i la seva vida es va reciclar una vegada més. La seva primera taula 1 Energy i una 6 metres amb quatre cambers V6.
Amb la seva experiència va intentar la classe Mistral olímpica, però el pes era un handicap. També li va atreure el món del Fórmula, però tot i aconseguir el subcampionat de Catalunya la forta inversió en material va frenar les seves aspiracions més ambicioses. El 2000 arribaria una altra decisió radical: un viatge a Pou. Convençut pels companys del seu club, Mikel i Jordi, va decidir provar condicions més radicals. I es va reciclar de nou convertint Pou en la seva segona casa.
Només a Pozo Izquierdo i sense conèixer a ningú, el millor que pots fer és navegar. Per sort Xavi Arasa, Juan Enrique Ureña, Jonas Ceballos i Miguel el ioga, li van obrir un món diferent al que coneixia: radical a sac. De nit reciclava gots babeados per les guiris a Platja de l'Anglès per poder navegar com un posseït durant tot el dia. De fet s'afartava de recollir gots causa de la seva afició a trencar taules. Després d'aquest estiu, amb forward amb cotxe davant del centre Dunkerberg inclòs, res canviaria més en la seva vida, de moment.
De tornada a Badalona amb els seus evidents progressos li va ser fàcil aconseguir un sponsor. La seva varietat de maniobres havia augmentat tant que ni els seus amics s'ho creien. Però faltava la cabriola reina: el forward loop. Aquesta vegada no esperaria a tornar a les Canàries Per què no a la seva platja local? Després de les susdites menjars de botavara en incomptables temporals de llevant (onades de dos metres amb la trencant desventada) va aconseguir clavar el seu primer tirabuixó el dijous 12 d'octubre, dia del Pilar, de 2000 a les 14:32 davant del seu club de tota la vida. La seva taula, una custom Siux amb la cara de Jimmy Hendrix, la seva vida, la seva música i el seu cap no paren de donar voltes des de llavors. Després d'aquesta maniobra Volcanos, backloops, spoks etc es van convertir en repertori habitual de les seves sessions.
Des de llavors els seus millors resultats han estat cinquè lloc en el Campionat d'Espanya 2002 de Wave, empatat amb Mussolini, en el Ejido. I el 2003 segon de Catalunya en Freestyle.
El seu últim acte reciclatge ha consistit en penjar d'un kite. On ja aconsegueix tenir un repertori radical de maniobres. Mentre el seu cap reposa de tant forward esperant el seu nou reciclatge mental, el trobareu prenent-se una canyeta a la terrassa del seu club. Esperant el llevant.
Comentaris
Publica un comentari
